On podríem anar que els anys passessin més lentament?
Feixugament sotmesos a la caducitat del temps,
no hi ha viatge que pugui alliberar-nos per sempre més de dubtes i temences,
i és bo saber-ho sempre abans d'empendre'l.
Més enllà de neguits i entusiasmes, potser el guany dels viatges
és l'espai que descobrim de nosaltres mateixos,
i que tal volta hauria restat fosc sense la llum d'aquelles noves rutes.
Miquel Martí i Pol
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Buen viaje, supernenas!!! ¡Sobre todo, que lo disfrutéis!!! Un petó ;)
Hòstia, per un moment he pesat que fossis poetisa i ara m'en adono que ès plagiadora!!!
Bon viatge, nenes!!!
Hola a las chapulinas más guapas!!! Bueno, espero que la paséis madre por Mexico lindo... y ya nos contaréis como ha ido vuestro periplo mexicano... (er... habrá tomate?!¿)
Un besote!
Ms C everywhere!
PS. Oye, estoy de acuerdo... primero pensé, ostras! qué poeta se nos ha vuelto la Ivy, para luego ver que ha adoptado las bonitas palabritas del pequeño (gran) hombre Martí i Pol. Qué bunituuuu :)
Publicar un comentario